La història del cinema és plena de literatura. Centenars o milers de llibres s'han dut, com se sol dir, a la pantalla. Però l'experiència de l'espectador no s'ha col·locat al centre d'aquest procés. La labor de traduir en imatges i sons les històries i les idees llegides, la possibilitat d'estudiar de quina manera es podria configurar el teatre mental espontani de cada lector, són objectius més aviat minoritaris, malgrat el seu interès formidable i la seva quotidianitat vital entre els ciutadans que llegeixen llibres i que van al cinema. 
 
A propòsit d'una nova edició de Les nits blanques, de Fiódor Dostoievski, una novel·la en què una història amorosa aparentment convencional es descriu a través d'un molt peculiar paisatge urbà nocturn, al Sant Petersburg de final de primavera, Carles Torres ha dirigit un experiment cinematogràfic en què fa precipitar idees insòlites en ambients, músiques i percepcions que responen a una lectura extraordinàriament fidel del llibre i en imatges que, en comptes d'esguerrar la imaginació lectora, la il·luminen. El teatre d'aquesta narració és la ciutat. És també un protagonista silenciós i majestuós que acompanya els somieigs dels enamorats. 
 
El director de Nits blanques, un assaig visual, parlarà de cinema i literatura amb Tamara Djermanovic i Manel Jiménez amb l'objectiu de convidar al debat a tots els assistents després de la projecció de l'obra.