L’arquitectura i l’urbanisme són molt més que el decorat de les nostres vides. El seu paper transcendeix el component estètic, ens condiciona, aspira a fer-nos la vida més fàcil i agradable, contribueix a definir-nos en el pla individual i en el col·lectiu. En altres paraules, ens permet organitzar, en un sentit físic, les maneres de viure que desitgem, les diverses formes possibles d’habitar l’espai. I evidentment això no ens ve donat, és una expressió de la nostra societat, del nostre bagatge, dels nostres trets culturals i també de les nostres necessitats i aspiracions. Per això no s’entendria un esdeveniment com la Biennal sense que aquestes qüestions siguin altament tractades. Ho han estat cada edició, també ho són en aquesta, i són fàcils de detectar en la graella de programació, on el terme ciutat apareix amb certa insistència des de la primera jornada.

El fet que les nostres vides estiguin en relació amb les dels altres, la dimensió social i socialitzadora de l’habitar, és el que sobretot s’abordarà a Ciutat i comunitat. Tot seguit es durà una mica més enllà, ultrapassant el que és la convivència entre humans a Ciutat interespècies: un cop hem col·locat les persones al centre de l’espai públic, potser cal fer una passa més i contemplar un marc mental més inclusiu amb altres forma de vida.

De la ineludible perspectiva ambiental se n’ocupa Ciutat quasi zero, una sessió que encara realitats incòmodes i urgents i desplega damunt del taulell termes com emissions, mobilitat o desacceleració. I, com a complement, tenim l’oportunitat de desenvolupar el concepte Ciutat circular en una sessió que posa l’èmfasi i la mirada en els materials. Una exploració de maneres de construir que conjuguin noves tecnologies i tècniques ancestrals en favor d’un impacte ecològic menor.

Ciutat i menjar posa el focus en la relació entre alimentació, territori i ciutat, en les conseqüències dels nostres hàbits de consum i en la visibilització de tots els processos que una ciutat ha de preveure per garantir un abastiment dels seus habitants sensible a problemàtiques ambientals. D’altra banda, qüestions de inclusió i equitat, colonització i descolonització, justícia espacial, posicions i representacions de classe, gènere i raça associades a l’urbanisme es tractaran a Ciutat justa, una conversa a quatre veus entorn algunes vessants d’allò que en podríem dir drets urbans.

La construcció de les identitats individuals a través de la representació urbana en diverses disciplines creatives potser és un enfocament més específic que el de les altres sessions esmentades, però també serveix per activar debats ben fructífers. Qui així ho consideri té una cita el diumenge a la tarda a Gràcia amb Ciutat i identitat.

Totes les qüestions plantejades per aquestes sessions, i segurament algunes d’altres, són susceptibles d’aparèixer a Arquitectura i societat, una conversa entre dues patums de l’arquitectura com Carme Pinós i Tatiana Bilbao. Una ocasió única per escoltar reflexions sobre l’ofici i la seva necessitat de vincular-se constantment amb la ciutadania, per la banda de les necessitats i alhora per la dels somnis.