Arquitecte i urbanista des del 1993, actualment és professor universitari a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en els camps de la teoria i la història de l’arquitectura i les tècniques informàtiques de representació. Els seus interessos han girat sempre al voltant dels fonaments del disseny i la creativitat, l’ús de les tecnologies de la informació en l’arquitectura i la relació entre arquitectura, informació i complexitat.

Ha editat el volum monogràfic Premis FAD: 1958-2008 (ArquinFAD, 2010) i el recull Los artículos de Any (Fundación Arquia, 2009), i ha publicat Arquitectura, crisis, crítica radical: Para una crítica de la ideología arquitectónica. Manfredo Tafuri, 1969 (Ediciones Vibok, 2020). Té un doctorat per la Harvard University (2000) i ha estat director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i de l’Escola EINA d’Art i Disseny de Barcelona.