Uriel Fogué

Arquitecte 

Doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), ha guanyat el premi extraordinari per la tesi doctoral del curs 2014-15, amb la qual també va ser finalista a la X Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme de 2016. 

És professor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM), a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), i a la Universitat Europea de Madrid (UEM). Actualment, codirigeix ​​l'oficina d'arquitectura ELII, oficina que va formar part del Pavelló d'Espanya a la XV Biennal d'Arquitectura de Venècia (Lleó d'Or 2016).

A tall de reconeixements, compta amb dues obres seleccionades als Premis de la Unió Europea per a l’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe (2015, 2019). La seva obra Yojigen Poketto va ser escollida com un dels vint espais domèstics visionaris dels últims cent anys a l'exposició Home Stories 100 Years, 20 Visionary Interiors, al Museu Vitra Design (2020). També ha estat premiat pel Col·legi d'Arquitectes de Madrid en sis ocasions (2018, 2017, 2016, 2013, 2011, 2006), ha rebut el Premi FAD 2020, 2005 i ha estat finalista i seleccionat del Premi FAD 2017, 2018 i 2020.

És autor del llibre Las arquitecturas del fin del mundo (Pont Editors, 2022), coautor de Super Petites Maisons (EPFL, 2022) i What is Home Without a Mother (HIAP-Matadero Madrid, 2015), guardonat amb el Premi XIII Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2015. 

 

Imatge d'Uriel Fogué