Pervivències colonials. Ferides encara obertes.

El 12 d’octubre, una data amb unes significacions ben eloqüents, és una bona ocasió per seguir revisant com el llegat del(s) colonialisme(s) perviu en la societat contemporània, des del carrer a les institucions més hegemòniques. Amb tal propòsit, la Biennal convoca una sèrie de veus a llançar preguntes, trencar silencis, articular discursos que ens encaminin a un futur del tot descolonitzat, més enllà del fet geogràfic, polític i econòmic i atenent també fenòmens culturals, psicològics i emocionals.

El mateix dia 12 podem encetar la jornada amb una invitació per Compartir el món. Serà a càrrec d’Achille Mbembe, intel·lectual camerunès i immillorable porta d’entrada a un marc teòric en política contemporània que incorpora de manera ineludible una perspectiva postcolonial.

El dissabte 15 torna a ser un dia clau per a aquests assumptes, amb testimonis i mirades provinents d’Amèrica Llatina. Óscar Martínez, Jairo Videa i Daniel Treminio -salvadorenc el primer, nicaragüencs els dos darrers- són periodistes que han sentit de ben a prop les dificultats per exercir el seu ofici en contextos violents. Els podrem escoltar en la sessió Un país sense periodistes.  Al vespre, tres dones de lletres són les protagonistes de Trenar: santes, rares, mestisses. Cristina Rivera Garza, Lina Meruane i Gabriela Wiener elevaran a categoria de cerimònia una trobada que és alhora literatura del jo i literatura col·lectiva. Dispararan infinitud de temes, posaran en joc múltiples complicitats i sensibilitats, però la ferida colonial i la violència en seran teló de fons.

També tindrà un component performatiu Ballar amb la memòria, on l’artista i activista Nzé Esono Ebalé capitaneja una reflexió entorn de l’empremta de la metròpolis a la Guinea Equatorial on va néixer. La paraula, la música, la dansa i la imatge documental seran còmplices per reescriure un imaginari colonial que esbiaixa la nostra percepció del món.

I a +Biennal...

Barcelona també va ser una plaça forta de l’explotació de les colònies que es posseïen a ultramar. Aquesta realitat, generalment poc visibilitzada, dona peu a una ruta guiada, organitzada pel Born Centre de Cultura i Memòria, que recorre el llegat colonial de la ciutat. Des de les traces d’hàbits de consum importats el segle XVIII tan primordials com la xocolata, el cafè o el tabac fins al paper dels indians en l’avenç urbanístic de finals del XIX. Participar a Esclavisme i ciutat. Una memòria colonial de Barcelona és una de les millors maneres possibles de commemorar críticament el 12 d’octubre.