De dia, hi veiem més. De nit, imaginem més. Quan cau la foscor, la ciutat es desdibuixa, deixa de ser un espai funcional i de trànsit: els carrers, els edificis i els marges es carreguen de presències, pors i històries que durant el dia romanen ocultes.

A l'obra d’Enriquez, les històries neixen precisament de tot allò que la societat prefereix no mirar. Els seus relats estan habitats per barris i personatges marginals, espectres i memòries traumàtiques que irrompen en el present per obligar-nos a recordar allò que encara no ha estat resolt. Des de Las cosas que perdimos en el fuego i Los peligros de fumar en la cama fins a Nuestra parte de noche o Un lugar soleado para gente sombría, Enriquez ha convertit el fantàstic en una manera d’interrogar les desigualtats, la història i la marginalitat.

En conversa amb Valerie Miles, Enriquez reflexionarà sobre la força narrativa de la nit, la relació entre arquitectura, memòria i imaginació i la manera com la literatura pot donar forma a allò que les societats intenten esborrar.

Entrada lliure. Aforament limitat.