Democràcia, un terme molt emprat, fins i tot podríem dir que grapejat. Una bandera brandada com a coartada per a gairebé tot. Però què vol dir democràcia avui? Episodis de caire divers la sacsegen de manera gairebé constant, la resignifiquen, i els darrers temps no en suposen ni molt menys una excepció. Per tant, és pertinent posar en qüestió les seves capacitats, les escletxes que presenta, prenent la temperatura a la seva evolució present i, si és possible, provar de projectar-la al mitjà i llarg termini. 

El 12 d’octubre és una data idònia com poques per qüestionar-nos si és possible que l’Estat es relacioni amb neutralitat amb tots els seus ciutadans. També per tractar què passa quan les preferències de la ciutadania entren en conflicte amb el marc constitucional i com s’hauria de resoldre. Serà a les sessions Un Estat neutral? I Pot xocar la democràcia amb la constitució?, respectivament. Amb una mirada més contextualitzada geogràficament, la jornada es clourà amb una taula rodona que posarà Les democràcies del sud d’Europa a examen, en diagnosticarà les cicatrius històriques i establirà similituds i diferències entre els casos particulars.

Sorgeixen moltes més qüestions i algunes d’elles les plantegen sessions de l’interès de Com fer democràtica l’opinió pública?, on s’examinarà com es conformen els parers ciutadans aparentment significatius, o Per què els pobres no expropien els rics?, que sota aquest títol amb punt provocador proposa una reflexió sobre el grau de redistribució de la riquesa que admeten els sistemes democràtics actuals.

A L’art d’escoltar això és el que exactament desitja per als ciutadans d’avui i del demà la politòloga nord-americana Jane Mansbridge: la capacitat d’atenció al que diuen els altres com a eina per garantir el (bon) futur de la democràcia. I de les oportunitats a les amenaces, les que suposen la dificultat d’expressió d’un hipotètic govern del poble quan el marc és el de societats on els assumptes econòmics es volen fora de l’abast de la intervenció política. En parlarà Chantal Mouffe a L’amenaça neoliberal a la democràcia.

I no acaben aquí els debats a l’entorn d’aquestes qüestions. Desglobalització? és una conversa que es pregunta si el concepte del títol pot arribar a ser una realitat més o menys viable en un horitzó no massa llunyà o no passa d’aspiració, a voltes emancipadora, a voltes reaccionària. El cap de setmana, a Gràcia, també es sotjaran les fronteres de la democràcia o el significat actual i veritable de la representació política.